El 31 d’octubre

De la Castanyada al Dia dels Morts: l’eco ocult de l’equinocci de tardor

El 31 d’octubre és una data que, sota aparences diverses, manté un fil simbòlic constant: l’enfrontament i reconciliació amb el misteri de la mort. Tant a Catalunya amb la Castanyada, com a Irlanda amb el Samhain —origen de l’actual Halloween—, o a Mèxic amb el Dia dels Morts, trobem rituals que tenen en comú la mateixa necessitat: honrar els difunts, acceptar la fragilitat de l’existència i establir ponts entre el món visible i l’invisible.

Les arrels d’aquestes celebracions es troben en l’observació del cicle natural. L’equinocci de tardor marca un punt d’inflexió: els dies es fan més curts, la llum retrocedeix i la natura es prepara per al repòs. És un temps de collita final i, alhora, d’entrada simbòlica a la foscor. Així com la Setmana Santa celebra l’equinocci de primavera com a triomf de la vida i renaixement, el 31 d’octubre evoca el seu revers: el reconeixement de la mort com a part del cicle.

A Catalunya, la Castanyada recorda antics àpats funeraris, on les castanyes torrades i els panellets eren ofrenes per als difunts. El foc i el menjar compartit mantenien viu el vincle amb aquells que havien marxat. A Irlanda, el Samhain celta era la nit en què la frontera entre els dos mons s’esborrava i els esperits podien tornar; el cristianisme en va fer Tots Sants i Tots Difunts, mantenint la idea del contacte amb els ancestres.

A Mèxic, el Dia de los Muertos mostra una visió única: no només es recorda els morts, sinó que es convida la seva presència a través d’ofrenes, colors, flors i menjar. És una festa de vitalitat que entén la mort no com a ruptura, sinó com a continuïtat dins d’un cercle etern.

La relació entre aquestes festivitats ens parla d’una saviesa universal: la humanitat ha necessitat rituals per domesticar la por a la mort i transformar-la en memòria, esperança i cicle. Si la primavera (Pasqua) ens ensenya el renaixement, la tardor (31 d’octubre) ens ensenya el retorn inevitable a la foscor, pas necessari per a la renovació futura.

Mirar el 31 d’octubre amb ulls simbòlics és descobrir-hi una lliçó compartida: la mort no és final, sinó part d’un camí. Un missatge que travessa continents, llengües i religions, i que encara avui ens parla amb força.