Jaquín i Boàz

De bronze i buides: el secret viu darrere de Jaquín i Boàz

Quan es parla de les dues grans columnes que adornaven l’entrada del Temple del Rei Salomó, sovint s’obvia un detall cabdal: eren buides per dins. Aquest fet aparentment menor amaga una funció simbòlica i pràctica importantíssima. Aquestes columnes, Jaquín i Boàz, fetes de bronze, servien com a contenidors de coneixement, guardant-hi pergamins i escriptures que els maçons havien recopilat.

No eren simples columnes decoratives, tampoc biblioteques tradicionals, sinó contenidors simbòlics plens de saviesa, i alhora elements plens de significat extern.

Al capdamunt de cadascuna s’hi trobaven dues esferes gravades: una amb el mapa celestial, i l’altra amb el mapa terraqüi, simbolitzant així el caràcter universal de la maçoneria. També s’hi veien magranes i lliris, units per una xarxa que representaven la unió, la pau i l’abundància.

Però limitar-nos a una lectura externa seria un error. La maçoneria és, sobretot, un camí individual de perfeccionament. Així doncs, aquestes dues columnes poden simbolitzar els peus que sostenen el cos del maçó, just a l’entrada del temple, en l’inici del camí interior.

Les esferes ens parlen també d’una dualitat equilibrada: terra i cel, cos i esperit, l’exotèric i l’esotèric. I les xarxes? Sovint parlem de la seva capacitat d’unir, però també cal recordar que una xarxa pot excloure tot allò que queda fora. Què passa si l’abundància i la pau queden atrapades fora de l’abast de tothom? La unió no sempre és equitativa, i cal vigilància.

El fet que fossin buides, a més, indica que no eren estructurals en el temple físic. Però potser sí en el temple intern. Cadascú construeix dins seu un temple sustentat per valors com la pau, l’abundància, l’estabilitat i el coneixement.

Però sense equilibri, sense igualtat i sense omplir aquest espai intern amb el coneixement adquirit, aquestes columnes mai podran complir el seu propòsit simbòlic.